SOCIALS (Albert i Soukaina)

1-Els fets de Guernica (1937) en el context de la Guerra Civil espanyola. Comentari del quadre de Picasso que fa referència al fets.
-Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso, que té com motiu el bombardeig de Guernica. Picasso va decorar el Pavelló Espanyol amb aquest quadre durant l'Exposició Universal de 1973 a París.

-El Guernica és un quadre en blanc i negre inmens, un mural de 3,5 metres d'alt i 7,8 d'ample pintat amb oli sobre una tela de fibra de lli i jute imprimada i preparada amb cola. Les primeres línes introductòries es van fer amb un llapis de carbó.
El panel central hi ha un cavall agonitzant i una dona portadora de la làmpada. A la dreta hi ha una casa en flames amb la dona cridant i a l'esquerra el toro i la dona amb el seu fill mort.
Les figures estan organitzades en triangles, el del central és el més important, que té com a base el cos del guerrer mort, i com a vèrtex la làmpada. El mural presenta una escena de mort, violència, brutalitat, sufriment i desamparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.
El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis assolits per la violència i el caos.

ELS FETS DE GUERNICA
Va ser un atac aeri 26 d'abril de 1937, per l'esquadró conegut com legió còndor, contra la població basca de Guernica durant la guerra civil Española. Guernica va ser la capital basca d'una població d'unes 3.700 persones, l'esquadró al comandament Wolfram com Richthofen, estava format per 42 avions Heinkel He 111. l'atac va aser devastador, els bombarders van llançar una gran quantitat de bombes 550 lb, i més de 3.000 mils projectils incendiaris d'alumini de 2 lb sobre el nucli urbà de la ciutat. Es creu que es van morir uns 250 persones.
L'èxercit Alemany va utilitzar els efectes del bombardeig com arma política en la guerra freda que mantenia Anglaterra.
El Bombardeig de Guernica s'ha convertit en un simbòl del horrors de la guerra per a tot el món.

2-La Casa de Juntes de Guernica i la seva relació amb el foralisme.
La Casa de Juntes és un conjunt monumental amb significació política que se situa a la vila de Guernica i Luno, i el foralisme és una doctrina bassada en la reivindicació de competències administratives exaltant els antics Furs i lleis dels distints territoris d'Espanya.
Les reunions de les Juntes estaven constutuits per els representants de les entitats municipals, cada un d'elles tenien un seient i un bot. Les Juntes Generals trataben i resolien els problemes comuns del Senyor i feien un jurament en el Señor i el rei perque tots dos representesin els furs.

ELS FURS
Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.
Els furs eren estatuts o lleis que documentaven els privilegis de la comunitat. El consell del poble era depenent del seu senyor. El primer fur va ser atorgat al comte Ferran González de Castrojeriz duarnt la dècada de 940.
El 1200 el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipuscoa i el Duranguest, que són annexionats pel monarca castellà, en el regne de Castella durnat els segles XI i XII. Navarra, Àlaba, Guipuscoa i Biscaia van conservar els seus furs, va perdurar fins el segle XIX. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en altres dues províncies per decret del 23 de juny. Aquest decret va ser modificat el 6 de juny, 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipuscoa i Biscaia, va ser finalment derogat el 30 d'octubre de 1976.
La vizcaya medieval estava dividida per tres parts, en govern, juriadicció pròpies:

• La vizcaya nuclear entés plana en el sentit de sense muralles.
• Les Encartacions en la seva pròpia juriadicció (furs de les Encartacions)
• La Meritat de Ruango, en el fur de Duango.

Al anar ser dotades les viles i la ciutat de cartes pobles i furs particulars durant el segle XII i XIII, estes deixaven de dependre dels furs de Vizcaya, Encartacions o Duango i passaven a celebrar les seues juntes separadament.


3-Resum de la història del País Basc al llarg del segle XX.
Navarra, Àlaba, Guipóscola i Biscaia van conservar els seus furs. Aquestes situació va perdre fins el segle XIX data en què van ser parcialment suprimits per Antonio Cánovas del Castell després de la derrota carlina. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del 23 de juny, el 1937 en ser considerades "traïdores" en donar suport a la revoltai suprimint els primer Estatut d'Autonomia Basc. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre de 1976.
En l'actualitat, el 1979 Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, és va formar una comunitat foral uniprovincial.


4-El museu Gugenheim: origen, característiques arquitectòniques de l'edifici, informació de l'arquitecte que el va dissenyar incloent altres obres del mateix, contingut del Museu.
-Origen: Bilbao
-Característiques arquitectòniques de l'edifici: l'edifici es caracteritza per les seves formes retorcides i curvilínies i es compon d'una serie de volums interconectats, una de les formes ortogonal recoberts de pedra caliza i altres de volumetria més orgànica, cuberts per una pell metàl·lica de titani. Aquests volums es conecten amb murs cortina de vidre que brillen de transperència en tot l'edifici.
-Informació de l'arquitecte: Frank O. Gehry va fundar l'empresa Frank O. Gehry i Associates, Inc en 1962 i esta considerat com un dels més importants i influents arquitectes del nostre temps. Gehry la seva obra abarca residències, museus, biblioteques, tendes, auditoris, edificis de oficines, restaurants i edificis públics, ha realitzat nombrosos projectes en Europa, Japó, i els Estats Units.
Gehry va nèixer en Toronto, ha viscut en Los Ángeles des del 1947.
-Contingut del museu: el museu Gugenheim integra la ria amb el "Ensanche Clásico" de la ciutat. Directament desde les zones història i comercial, el edifici esta rodejat per una serie de atractius paseigs i plaçes que configuren la zona de "Abandoibarra", de recent urbanitzat i integració en la ciutat superat del seu pasat industrial.
Té varies accés per el visitant que arriba a peu, tan des del Ensache com des del nou paseig que arriba al llarg de la ría.


5-Eduardo Chillda: biografia, referència a les obres de Chillida incloses les de Barcelona i el "peine de los vientos", la Casa Leku.
-Biografia: va nèixer el 10 de gener de 1924 a Sant Sebastià. Inicilament futbolista, després d'una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a la Real Sociedad per iniciar-se en la seva vocació artística, l'estructura. Va iniciar-se en el món de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura que abandonaria per dedicar-se el dibuix. Va mudar-se a la ciutat de París per conèixer els moviments artístics de la capital francesa, i va debutar amb una exposició a Les Mains Eblovis el 1950. Va revolucionr-se amb diversos autors com Eusebio Sempere i Pablo Picasso.
El 1989 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. El 1991 li va ser concedit al Meiji Memorial Hall de Tòquio, Japó, el premi Praemium Imperable. Va morir el 19 d'agost de 2002 a la ciutat de Sant Sebastià.
-Obres: En l'ultima part de la seva vida Chillida va construir el museu Chillida-Leku, inagurat el 2000 al Caseriu de Zabalaya, al municipi d'Hernani, la construcció tradicional basca remodelada per l'autor i rodejada d'un ample jardí.
El "Elogio del agua", esta feta en el Parc de la Cremeta del Coll, Barcelona.
-"Peine de los vientos": la obra va ser creada el 1976. És un conjunt d'estructures de Eduardo Chillida sobre una obra arquitectònica del arquitecte basc Luis Peña Ganchegui, sent probablement la seva obra important i coneguda. Està situada a la Platja de Ondarreta, en Sant Sebastià, País Basc. Esta compost per tres escultures d'acer, incrustades en unes roques que donen el mar Cantábric.